hi havia una vegada...

...una pobre noieta que es passava el dia escombrant, netejant i endreçant... però no era una noia com qualsevol altra, era una princesa.

"Avui m'he sentit com la Ventafocs (i crec q d'ara en endavant m'hi sentiré unes quantes vegades...).
He estat tot el dia amunt i avall fent rentadores, passant l'aspirador per tot el pis, que no és gens petit, netejant els lababos i la cuina... per sort els avis de la nena l'han vingut a buscar a les nou del matí i així he pogut estar sola fent totes les feines de casa.
El pitjor són les rentadores, l'habitual seria que cadacú tingués la seva màquina al seu pis, però aquí n'hi ha una al soterrani i és compartida per tots els veïns de l'edifici (només són quatre veïns). He hagut de fer tres rentadores, perquè a cada veí li toca un dia de la setmana i en set dies s'acumula una quantitat de roba impresionant.
El que més odio és el soterrani, és dels tipics de pel.lícula de por, amb escales de cargol super fosques per baixar-hi i ple de passadissos...cada cop que hi baixo ho passo fatal.
Quan he acabat l'úlima rentadora he volgut pujar tan ràpid les escales del soterrani que una xancla se m'ha caigut escales avall...com la ventafocs, que també va perdre una sabata (ella baixava unes escales, però). La diferència és que no ha vingut cap príncep a buscar-me... i he hagut de baixar jo a recollir la xancla."