19 d’octubre 2006

Manger...manger....et toujours manger...


Fondue...chocolat...fromages...bffff I need to stop!
Estic menjant massa, i això no és sa... però clar, durant el dia quan estic a casa... tinc una "gula" enorme.
Avui m'he proposat controlar-me i menjar només als àpats, i si entre hores necessito picar algo, doncs pastanagues que son sanes.

També he pensat que faré footing, aquí cap a les 6 de la tarda el passeig de la vora el llac s'omple de suissos que corren i jo he pensat que faré el mateix. Una mica d'esport mai va malament.
Em desitjo sort i voluntat (cap de les dues coses que m'he proposat són fàcils...).

Llegeix aquí els comentaris

6 Comentaris:

Blogger bellosoli, ha dit...

mais le chocolate est très bon! c'est difficile d'arreter quand on en mange!

I això de correr és una bona idea. Fer esport va be i ajuda a no apalancar-se massa.

No són fites fàcils d'aconseguir però tot és qüestió de voluntat. I si has tingut prou valor com per anar-te'na Suïssa soleta amb només 19 anyets... això que et proposes ara és 'pan comido'. Bon courage!

19 d’octubre, 2006 17:33  
Blogger _zOra_, ha dit...

merci pels animss bellosoli!! :)
c'est difficile mais pas impossible!
començo tot això dilluns...ja comentaré com em va!
merci altra vegada! BisOus

19 d’octubre, 2006 19:01  
Blogger rhanya2, ha dit...

Alors, l'omelette provençale?? Tu l'as aimée? Ne t'en fais pas, chérie, je vais te proposer des recettes pour ne pas trop grossir dans ce pays de vaches et de fromages et de chocolats...

Gros bisous!

20 d’octubre, 2006 00:15  
Anonymous Anònim, ha dit...

Bonica!
Et desitjo bona sort en aquests proposits de final d'any.
(A barcelona hi ha la fira de la xocolata aquest cap de setmana, fonts de xocolata amb pinxos de fruita...mmm...)
Ara deus ser amb l'Adri, bien!!!
Tinc ganes de veure't, d'abraçar-te.
Espero que t'agradin les fotos poc a poc, en podràs veure més.
Volim te lijep!
Je t'aime beaucoup!

Anna

20 d’octubre, 2006 13:34  
Anonymous Anònim, ha dit...

Wpa!! Ja veig que per aqí tot bé, com li prova a l'Adri la primera campana al Cau? Aquesta li perdonem! Però que no s'acostumi!!jeje
Espero que estigueu disfrutant d'aquests dies suïssos, ja explicareu com ha anat eh... quina enveja!
Un petó!

22 d’octubre, 2006 17:32  
Anonymous Anònim, ha dit...

a mi el que acostuma a passar-me, es que en epoques de molta feina o examens, quan m'estic mes estones assegut... m'entra una gula terrible de porqueries varies.
i just quan no tinc temsp de sortir a correr una bona estona

24 d’octubre, 2006 13:13  

Escriu un comentari

<< PÃ gina principal