26 d’octubre 2006

foOtiNg . . . au bord du Lac.

Avui, per fi, m'he motivat i he anat a fer footing "au bord du Lac". Mai havia fet footing i tot i així he començat a bon ritme i l'he mantingut bastant durant els tres quarts d'hora que estat corrent. He descobert que és bastant divertit fins i tot, hi ha moltissima gent que fa footing en aquest passeig i et passes l'estona dient "bon soir" entre respiració i respiració. Al cap d'uns minuts te'ls tornes a trobar i ja et saludes amb un somriure còmplice. Fa gràcia. Fins i tot m'he trobat als meus veïns, que m'han adelantat (jo avui m'estrenava, s'ha de tenir en compte que encara no estic pas en forma). Mais el millor de tot: la posta de sol al llac. Un espectacle impressionant, no tinc paraules per descriure-ho, s'ha de veure. I s'ha de viure.

Llegeix aquÃ els comentaris

9 Comentaris:

Rodolfo, ha dit...: jaja, he somrigut quan he llegit la situació de quan et tornes a trobar amb el que ja t'havies creuat, jaja

Jo segur que no podria i se m'escaparia el riure molt, jaja

que bo.; 27 d’octubre, 2006 01:10
Paul Walls, ha dit...: Hola! com va això? m'alegra q hagis aconseguit el teu repte, jo ara q tinc feina ho he hagut de deixar de fer, ja no podré lluïr la meva preciosa figura, XD. Per cert, molt maca la posta de sol, quan n'he viscut de semblants als camps de blat de la Guàrdia les he disfrutades molt...; 27 d’octubre, 2006 01:11
Paul Walls, ha dit...: Sr Vodaixa, veig q tenim telepatia, hem escrit el missatge gairebé alhora...; 27 d’octubre, 2006 01:12
bellosoli, ha dit...: si aquesta és la foto que n'has fet, només et puc dir que impressionant! començar i fer 45 minuts està molt be! jo ja fa tant que no corro per còrrer que crec que millor no tornar-hi. Gaudeix de l'educació dels Suïssos! aquí la gent no et diria pas bon soir! senzillament passaria sense dir res.; 27 d’octubre, 2006 16:06
Anònim, ha dit...: un dia... em vaig veure sense voler.

Després, vaig sentir perquè altres sentien.

I, al final... ja no sentia res. Vaig demanar un audifon. M'el vaig posar. Hi sentia una mica més.

I ningú m'ha tornat a mirar.; 28 d’octubre, 2006 00:25
Marduix Gebrat, ha dit...: Extraordinària l'educació dels Suïssos, i tant! Bon soir, bon soir...

I, apa, na corrent per la vora el llac, el sol anar-se ponent i vós esbufegant.

corri, corri!; 28 d’octubre, 2006 12:31
Violette, ha dit...: Corre, Zora, corre com la Lola de la peli! I quan hagis cremat les calories de la xocolata prepara't un plat de Macarrons Gold (aviat la recepta chez Mme. Moulin).
I sobretot guarda a la retina moments únics com aquestes postes de sol... que són per sempre.

Bisous!!; 28 d’octubre, 2006 15:29
Anònim, ha dit...: És precios!
Aquest llac és una de les coses que m'has d'ensenyar quan vingui a aquestes terres.
Impresionant!
Viu en un paradís!
Tinc tantes ganes de veure't.
Un petonàs i una abraçada!
Anna; 28 d’octubre, 2006 23:59
_zOra_, ha dit...: molt educats els suissos...però també molt freds! però bé, poc a poc vas coneixent les coses bones i dolentes d'aquesta gent, tan semblant i alhora diferent de nosaltres. Es nota q vivim més al sud!
Postes de sol com aquesta n'hi ha bastant sovint, és fantàstic, tinc moltissimes fotus i no sabia quina triar! Dona gust correr amb aquestes vistes, no te n'adones que passa el temps i que estàs cansat fins que mires el rellotge.

muak per tothom!

espero la recepta Mme. Moulin!; 29 d’octubre, 2006 12:44